Avui vivim voltats de llum en una societat fortament tecnificada, però la nit ha marcat les nostres vides al llarg de la història. Les generacions que ens precedeixen han organitzat les seves vides al voltant del dia i de la nit. De nit ens hem recollit a casa i a la vora del foc, al costat d’una espelma o sota una llàntia d’oli. De nits hem après a observar l’univers i de nits hem transmès coneixement i mites, conscients que la natura restava fora. Fora de casa, fora dels pobles i sobretot fora de les ciutats. Hem bastit bombolles de llum i hem creat uns límits en els que ens hem protegit. Però avui, que ja tot és llum al nostre voltant, vivim en la il·lusió que ja no es fa de nit, com també vivim la il·lusió que ja, per fi, dominem la natura salvatge.
Però és mentre Gelida dorm, quan deixem la natura ser natura. En el vídeo veurem el que passa a Gelida de nit amb càmeres de fototrampeig, amb altres aparells registrem sons inaudibles i també fem el seguiment de les colònies de ratpenats.
És a la nit quan quan més clarament podem percebre com n’és de fràgil
i prima aquesta làmina confinada entre el planeta Terra i l’univers
inert que anomenem vida. Gaudim de la nit, la compartim amb tots els
organismes.