Declaració Ambiental Estratègica (DAE)

Fets

La Comissió de Territori de Catalunya i la Comissió d'Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona van acordar, en sessions de data 23 de desembre de 2021 i 31 de gener de 2022 respectivament, el reconeixement de l'elevat interès territorial del projecte de l'Agroparc als termes municipals de Gelida i de Sant Llorenç d'Hortons.

En data 11 de gener de 2022, va entrar al registre electrònic del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori la sol·licitud d'emissió del document d'abast sobre l'avanç de la Modificació puntual del POUM a l'àmbit del Pla parcial urbanístic de can Joncoses i finques adjacents, per la implantació del projecte Agroparc, al terme municipal de Gelida, presentada per l'Ajuntament. S'adjuntava a la sol·licitud l'avanç de la Modificació puntual, amb els plànols corresponents, i el document inicial estratègic.

Posteriorment, en data 26 de gener de 2022, va entrar al registre esmentat anteriorment una nova documentació de la Modificació puntual de referència, que substitueix a la tramesa anteriorment, atès que s'hi va detectar una errada, presentada per l'Ajuntament de Gelida.

L'Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona (OTAABA) va consultar les administracions públiques i les persones interessades prèviament a l'elaboració del document d'abast, d'acord amb l'article 18 de la Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes, i l'article 19 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, per tal que aportessin les consideracions oportunes.

Així mateix, es va sol·licitar al Servei de Secretaria de la Comissió Territorial d'Urbanisme del Penedès l'emissió de l'informe urbanístic i territorial previst en l'article 86 bis del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, per tal de valorar l'adequació de l'avanç a la legislació urbanística, a les directrius de planejament territorial i als criteris de desenvolupament urbanístic sostenible.

En data 9 de maig de 2022 i d'acord amb l'article 19 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, l'OTAABA va emetre el document d'abast (DA) per a l'estudi ambiental estratègic (EAE).

El 12 de desembre de 2022, el Ple de l'Ajuntament de Gelida va acordar aprovar inicialment la Modificació puntual del POUM de Gelida en l'àmbit de l'Agroparc inclòs en el terme municipal de Gelida i sotmetre l'expedient a informació pública durant 45 dies.

En dates 3 i 4 d'abril de 2023, l'Ajuntament de Gelida ha tramès a l'òrgan ambiental l'expedient complet d'avaluació ambiental estratègica amb la sol·licitud de la declaració ambiental estratègica.

L'expedient tramès consta de la documentació següent:

- Documentació escrita: antecedents i tramitació, memòria informativa, memòria de la proposta de modificació, memòria de l'ordenació detallada del sector de Can Joncoses, normativa urbanística, agenda i pla d'etapes.

- Annex 0. Justificació informes sectorials i al·legacions

- Annex 1. Informació registral

- Annex 2. Estudi ambiental estratègic (EAE): memòria, document comprensiu, document resum, plànols i set annexos, que fan referència a requeriments del procediment d'avaluació ambiental: I. Afectacions agràries; II. Canvi climàtic; III. Estudi de soroll; IV. Inundabilitat; V. Equivalència criteris objectius document d'abast; VI. Mesures compensatòries i VII. Riscos geològics.

- Annex 3. Estudi d'impacte i integració paisatgística

- Annex 4. Estudi d'avaluació de la mobilitat generada

- Annex 5. Avaluació econòmica i financera i sostenibilitat econòmica

- Annex 6. Estudi de les obres d'urbanització bàsiques

- Annex 7. Estudi d'impacte de gènere

- Documentació gràfica: plànols d'informació i plànols d'ordenació

La documentació ambiental té data de març de 2023 i està signada per Ignasi Grau Roca, enginyer agrònom de la consultora IGREMAP, SLP.

El 14 d'abril de 2023, el Servei de Plans i Programes de la Subdirecció General d'Avaluació Ambiental ha emès l'informe en què proposa resoldre la declaració ambiental estratègica de la Modificació amb caràcter favorable. L'informe constata que la tramitació ambiental i la documentació de l'expedient s'adeqüen a les disposicions de la Llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes, i de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, així com a les disposicions sobre la tramitació ambiental integrades en la legislació urbanística.

(a) Descripció de la proposta

La Modificació puntual té per objecte fer possible la implantació del projecte Agroparc, el qual pretén generar un espai agroalimentari integrat, des de la producció fins a l'expedició dels productes acabats, incloent les instal·lacions de gestió de les seves externalitats.

El conjunt de l'Agroparc comprèn una extensió de 220 ha, situades entre els municipis de Gelida i Sant Llorenç d'Hortons, a la comarca de l'Alt Penedès, si bé la present Modificació puntual es limita als terrenys pertanyents al terme municipal de Gelida. Aquest àmbit del municipi de Gelida està format pel sector industrial de sòl urbanitzable delimitat Can Joncoses, un conjunt de terrenys de sòl no urbanitzable entorn de la Masia de La Talaia, una petita part de sòl urbà del sector dels Plans de la Ferreria i una petita zona de sòl no urbanitzable a l'est d'aquest sector. Té una superfície total d'unes 94 ha.

Els objectius generals de la Modificació puntual venen precedits pel reconeixement de l'elevat interès territorial de l'actuació per part de la Comissió de Territori de Catalunya i la Comissió d'Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona, d'acord amb els antecedents.

Amb aquest marc urbanístic, les modificacions que es proposen en el POUM de Gelida, són les següents:

• Ajust de l'àmbit de Can Joncoses: per millorar-ne l'encaix topogràfic i territorial, afavorir la recuperació dels connectors naturals entorn dels diferents cursos d'aigua, i especialment la connectivitat ecològica a través del torrent del mateix nom i per oferir el sostre suficient requerit pel programa sense que suposi un increment de l'ocupació efectiva del sòl.
• Precisió dels límits del espais oberts definits pel Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) i pel POUM de Gelida: en base a l'establert en l'article 2.10, en coherència amb la
• millora de la connectivitat en el sector industrial de Can Joncoses, seguint criteris per a la millora de la connectivitat ecològica, el millor encaix topogràfic, el millor encaix en el paisatge, millores en el cicle de l'aigua, millores en la permeabilitat territorial i l'accés als espais oberts.
• Adaptació dels sistemes generals (carretera BV-2249) per garantir l'accés correcte a l'àmbit.
• Revisió dels paràmetres de la Clau 11 – Sòl Agrícola del POUM de Gelida (creació d'una nova subzona Clau 11h – Sòl Agrícola-hivernacles): per a permetre un major nivell de tecnificació en el sòl no urbanitzable en base a un replantejament de l'ocupació màxima de les parcel·les i la seva consideració respecte la unitat funcional sobre la qual es mesura, per tal d'absorbir les externalitats del sector d'activitat, i a través dels usos propis dels espais oberts, i concretament de l'agricultura, utilitzar aquestes externalitats com a recursos per a la producció agrària, retornant a la producció agroalimentària.
• Modificat de l'article 183 del POUM que regula els hivernacles, amb l'objectiu de definir millor les característiques d'aquestes instal·lacions agrícoles.

L'ajust de l'àmbit de can Joncoses ha de permetre una ordenació que s'integri dins de l'entorn on s'ubica, respecti el traçat i les característiques naturals del torrent de Can Joncoses, afavoreixi la recuperació dels connectors naturals entorn dels diferents cursos d'aigua (especialment el torrent homònim) i ofereixi el sostre suficient requerit pel programa sense que suposi un increment de l'ocupació efectiva del sòl, si més no quant a l'ocupació, la funcionalitat ecològica i de l'estoc i embronal de gasos amb efecte d'hivernacle.

La dimensió del sector de can Joncoses s'amplia segons la nova delimitació fins aproximadament les 20 ha, i en relació amb el seu sostre previst, també s'incrementa fins als 89.000 m²st, dels quals una part es preveu implantar-los de forma soterrada per tal de reduir-ne l'impacte paisatgístic.

La revisió dels paràmetres de la clau 11 – sòl agrícola implica la modificació dels articles 183 i 192 del POUM per adaptar-los a la creació de la nova clau 11h – sòl agrícola-hivernacles. Aquesta nova subzona definida en l'article 183, juntament amb les seves característiques tècniques, permetrà la implantació d'hivernacles tecnificats de tipus 1 (hivernacles tipus túnel o multitúnel), tipus 2 (hivernacles tipus volta o multivolta amb estructura fixa) i tipus 3 (hivernacles tipus capella o multicapella amb estructura fixa). A l'article 192 es defineixen les condicions específiques per a la implantació d'agricultura tecnificada.

(b) Valoració de la participació pública i institucional

 En el marc de l'avaluació ambiental, l'òrgan ambiental (OTAABA) va sotmetre el document inicial estratègic (DIE) i l'avanç de planejament a consultes dels òrgans sectorials i les entitats de públic interessat. En total es van rebre respostes per part de 8 administracions i 4 entitats de públic interessat, les quals van ser incorporades al document d'abast per a l'estudi ambiental estratègic (EAE). La valoració dels requeriments que es van establir en el DA es recull en la taula de l'apartat 1.3.1 de l'EAE, i també en el document resum, en què s'explica la incorporació o es justifica la no incorporació per a cadascun dels requeriments.

Un cop la Modificació puntual va ser aprovada inicialment pel Ple de l'Ajuntament de Gelida el 12 de desembre de 2022, es va exposar a informació pública durant 45 dies. D'acord amb el document resum, durant el període d'exposició al públic, s'han rebut els informes de 20

organismes i 186 escrits d'al·legacions presentats per 119 al·legants, dels quals 7 són associacions. Tal i com s'assenyala en el document resum, les al·legacions de particulars i d'algunes associacions són, en general, coincidents i responen a blocs temàtics diversos.

Les administracions públiques que han informat amb contingut ambiental són les següents: Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural. Servei de Fauna i Flora, Serveis Territorials a Barcelona del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura, Direcció General d'Indústria. Seguretat Industrial, Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica, Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica, Subdirecció General de Programes en Protecció Civil, Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), Agència de Residus de Catalunya (ARC), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i ATM – Autoritat del Transport Metropolità.

Les entitats que han presentat al·legacions de caràcter ambiental són les següents: Unió de Pagesos de Catalunya, ADEMA Agrupació per a la Defensa del Medi Ambient, DEPANA - Lliga per la defensa del patrimoni natural de Catalunya, Col·lectiu Ecologista Bosc Verd i Naturalistes de Gelida.

Tant l'Annex O. Justificació informes sectorials i al·legacions com el document resum avaluen el resultat de les consultes i el grau de consideració en l'avaluació ambiental i en la proposta.

(c) Valoració ambiental de la Modificació

 Es constata que la Modificació puntual del POUM en l'àmbit de l'Agroparc inclòs en el terme municipal de Gelida no fa una avaluació ambiental del projecte d'Agroparc com a conjunt, el qual ocupa una superfície que pertany tant al municipi de Gelida com de Sant Llorenç d'Hortons. La Modificació puntual ateny només a modificacions en el municipi de Gelida, donat que el desenvolupament del conjunt d'actuacions del projecte de l'Agroparc al municipi de Sant Llorenç d'Hortons no requereix de la modificació del planejament general vigent.

A nivell d'encaix territorial, l'àmbit es veu afectat pel Pla director territorial de l'Alt Penedès (PDTAP), que inclou l'àmbit objecte de modificació, en relació amb el sistema d'espais oberts en les categories de "Sòls protegits i sòls de valor natural i connectors" i "Sòls de protecció especial de la vinya" i, en relació amb el sistema d'assentaments, incorporant la delimitació del sòl urbanitzable de Can Juncoses, que ja preveia el planejament municipal, com a àmbit especialitzat de consolidació.

Al seu torn, el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) refon el que ja disposava el PDTAP amb la mateixa delimitació en relació amb el sistema d'espais oberts amb les categories "Sòl de protecció especial pel seu interès natural i agrari" i "Sòl de protecció especial de la vinya", en relació amb les estratègies urbanes, incorporant igualment l'àmbit urbanitzable de Can Juncoses com a àrea especialitzada industrial amb capacitat de desenvolupament.

- Encaix de la revisió dels paràmetres de la clau 11 – sòl agrícola

Si analitzem específicament les modificacions que s'incorporen als articles que regulen la Clau 11 – sòl agrícola de l'actual POUM de Gelida, es valora que les modificacions introduïdes són detallades i pertinents, per tal d'adequar-la a la possibilitat d'implantació d'agricultura tecnificada.

Tal i com la Subdirecció General d'Infraestructures Rurals exposa en el seu informe s'inclou la nova clau 11h en l'article 191 del POUM de Gelida. Igualment, es valora positivament la incorporació a nivell normatiu de l'apartat g) a l'article 183, de manera que queda garantit adequadament que, quan per criteris de radiació i il·luminació interior sigui compatible, es farà la instal·lació de plaques fotovoltaiques en les cobertes adequadament orientades dels hivernacles tecnificats. També, l'informe especificava que caldrà adequar-los d'acord a la disponibilitat dels recursos hídrics d'aigües depurades de l'activitat agroalimentària. Aquest condicionant queda escrit a nivell normatiu en el punt 5 de les condicions específiques de l'apartat E) de l'article 192 de la normativa del POUM i es valora positivament.

Malgrat aquesta integració adequada, l'articulat encara pot generar dubtes de quina és la superfície límit d'implantació d'hivernacles i caldria clarificar-ho. Es constata que en l'article 9 (limitació de la implantació d'hivernacles) i en l'article 14 (modificació de l'article 192 del POUM) es limita la implantació d'hivernacles a 10 ha, mentre que en l'article 85 (acompassament i limitació de la implantació d'agricultura tecnificada) es redueix a 7,5 ha. Es pot interpretar que aquest desajust respon als tipus possibles d'hivernacle que s'implantin (tipus 1, 2 o 3). En tot cas, es recomana que aquesta limitació sigui uniforme per a tots els tipus d'hivernacle i definida en 7,5 ha.

- Valoració dels vectors ambientals rellevants

Els efectes ambientals de la proposta de la Modificació puntual s'avaluen en l'apartat 8 de l'EAE, a través d'unes taules que exposen els efectes derivats de la proposta, la caracterització de l'impacte, la seva valoració ambiental i les possibles mesures correctores i/o compensatòries que es plantegen. Aquestes mesures preventives i/o correctores estan treballades en 10 capítols en l'apartat 9 de l'EAE coincidint amb els vectors ambientals principals (Ocupació i conservació del sòl; Espais lliures; Cicle de l'aigua; Devolució ecològica de l'espai urbà; Gestió de materials i residus; Contaminació lumínica; Contaminació acústica; Protecció del patrimoni cultural; Afeccions agràries i Canvi climàtic). Pel que fa a les mesures compensatòries, s'inclou l'Annex VI, el qual es centra en l'aplicació de mesures compensatòries per a l'àliga cuabarrada (Aquila fasciata).

Ocupació del sòl

La Modificació puntual abarca, finalment, una superfície de 94ha, de terreny en SNU qualificat pel POUM de Gelida com de protecció especial pel seu interès natural i agrari (clau 11a) i de protecció especial de la vinya (11b), i del sector industrial de sòl urbanitzable delimitat Can Joncoses.

La implantació del sector industrial de can Joncoses no ha vist cap evolució significativa a nivell d'ocupació de sòl i manté la proposta inicial de l'Avanç amb l'increment de superfície del sector, justificada en base a l'establert en l'article 2.10 de les normes del PTMB (precisió i modificació de límits). Es constata la voluntat d'ordenació de l'espai més respectuosa amb la sensibilitat ambiental del lloc, sobretot tenint en compte el meandre de l'Anoia i el seu paper vertebrador com a connector fluvial, desplaçant la transformació significativa de sòl a la banda est del riu Anoia.

Es valora positivament que gran part de l'augment de sostre construït es planteja de forma soterrada, amb uns 30.000 m² aproximadament, construïts sota rasant i amb una coberta verda per tal de minimitzar-ne l'impacte paisatgístic. Cal tenir en compte que el planejament vigent permetia un sostre de 67.000 m² i amb la modificació s'ha augmentat fins a 89.000 m², amb el conseqüent augment de consum de recursos i altres impactes associats.

A nivell d'ocupació del sòl estrictament destinat a la producció agrària, la incorporació de la clau 11h - hivernacles, permet acollir hivernacles tecnificats de tipus 1,2 i 3, la qual cosa no és permesa en l'actual POUM, que només permet la implantació d'hivernacles (genèrics i no tecnificats). Aquesta possibilitat està limitada a un màxim de 7,5 ha d'ocupació màxima amb un inici d'implantació de 3 ha.

L'avaluació ambiental categoritza l'impacte de l'ocupació del sòl com a sever i per aquest motiu s'apliquen mesures correctores i compensatòries. Les mesures correctores van destinades a la conservació del sòl i l'adaptació morfològica i a la gestió de terres vegetals. D'aquesta última mesura cal destacar que des d'Infraestructures Rurals es recomanava l'aprofitament de la terra vegetal (capa exterior del conreu) per a la millora de conreus, abans del moviment de terres, per a la instal·lació d'hivernacles i de la zona d'elaboració, emmagatzematge i logística del conjunt del projecte. Les mateixes mesures correctores de l'EAE preveuen la retirada de la primera capa de terra vegetal (mínim de 30 cm), responent així a la recomanació. Així doncs, s'entenen adequades, en termes generals, les mesures correctores plantejades sobre aquest vector ambiental.

Les mesures compensatòries fan referència a la millora de l'hàbitat de l'àliga cuabarrada. L'ocupació del sòl, especialment de l'agricultura tecnificada, pot afectar el territori de caça de l'àliga, ja que s'implanta en un espai identificat de caça per a aquesta espècie.

Cicle de l'aigua

Els recursos que requereix el projecte d'Agroparc són elevats a tots els nivells. L'ús d'aigua es veurà augmentat significativament en comparació amb l'ús actual del mateix espai, tant per l'activitat productiva com per la necessitat de donar reg a tota la superfície de conreu proposada.

Referent a l'abastament d'aigua, a l'EAE es disposa que serà d'una dotació estàndard de 154.774 m³/any, per a l'activitat industrial/productiva i per als serveis bàsics dels altres usos (logístic, terciari i zones verdes). Les aigües del procés es depuraran i està previst reutilitzar-les en el reg dels hivernacles tecnificats i de suport dels conreus en el conjunt del parc. Aquesta determinació està inclosa a la normativa i es valora positivament el model d'economia circular de recursos.

En termes generals, es tracta de volums d'aigua importants i, per això, són imprescindibles les mesures d'adaptació d'estalvi i eficiència en l'ús d'aquest recurs, tals com mesures de drenatge, d'aprofitaments d'aigües pluvials, xarxes diferenciades, de limitació de dotacions màximes de reg dels espais lliures, etc., que es plantegen a l'apartat 8.2.2 de l'EAE. En el seguiment de les actuacions, tenint en compte la vulnerabilitat del municipi davant els impacts del canvi climàtic, caldrà avaluar i adaptar les mesures necessàries per a l'adaptació a aquests impactes.

No obstant l'anterior, d'acord amb el requeriment de l'ACA s'ha presentat la garantia de suficiència de recurs mitjançant un certificat de garantia de subministrament per part de l'ATLL. Pel que fa al tractament de les aigües residuals generades, s'indica que es tractarà mitjançant una EDAR pròpia per a l'ús posterior en el reg dels hivernacles.

Medi natural, biodiversitat i connectivitat ecològica

L'espai de la Modificació puntual és un entorn amb un mosaic agro-forestal rellevant, ocupat principalment per usos agrícoles de vinya i cereals de secà amb presència de diverses masses forestals identificades com a HIC i algunes plantacions d'oliveres i d'ametllers. D'altra banda, la presència de fauna és abundant i variada, segons les cartografies disponibles actualment, donant com a resultat en tot el seu conjunt un espai amb elevat valor natural.

En general, aquest valor natural i de biodiversitat queda garantit amb el conjunt divers i nombrós de mesures incorporades en l'EAE i la normativa urbanística (títol IV) per aconseguir el menor impacte sobre la qualitat de l'entorn.

Cal remarcar que l'objectiu ambiental específic F.2.2 *Evitar l'afecció a la vegetació i els hàbitats d'interès*, que, entre d'altres, es concreta en la protecció de l'hàbitat de l'àliga cuabarrada per afavorir-ne la presència en aquest indret, ha comportat la definició d'unes mesures compensatòries per a aquesta espècie.

Pel que fa a la connectivitat ecològica, l'objectiu ambiental específic F.1.1 *Conservar la funcionalitat dels connectors ecològics* se centra en la protecció de la connectivitat a l'espai ocupat per la Modificació puntual. Es valora positivament el grau d'importància d'aquest aspecte ambiental, que ve acompanyat de gran quantitat de mesures correctores vinculades estratègicament a altres vectors que intervenen a la bona connectivitat ecològica, tals com l'aigua, la vegetació o la fauna.

Si bé el torrent de can Joncoses es veu directament afectat, es treballa amb mesures de restauració de la llera i amb dispositius de desbast i descàrrega d'aigües pluvials per tal de corregir-ne l'afectació. És important mantenir una bona qualitat de l'aigua que hi transcorre, per aquest motiu cal deixar una amplada d'uns 15 m lliures de conreu per a la seva naturalització. Els eixos fluvials tenen una funció de connectivitat vertebradora i es troben adequades les mesures presentades.

També, destaca la creació de basses d'aigua, ja siguin de laminació permanents o temporals, especialitzades com a nuclis de biodiversitat. Aquestes basses estaran impermeabilitzades i disposaran d'un espai de foment de la biodiversitat que permetran el desenvolupament de vegetació o corones humides al seu voltant. Especialment rellevant serà la bassa que restaura l'activitat extractiva abandonada. Seria bo que aquesta mesura es desenvolupi de manera prèvia o simultània al desenvolupament del sector de can Joncoses. Es tracta d'una mesura ambiciosa i amb una gran capacitat d'incidir en la millora de la connectivitat, de la fauna i la flora de l'espai.

Ambient atmosfèric i canvi climàtic

La Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica insta que les activitats que es volen establir no han de superar els valors de referència pel que fa a les seves emissions ni comprometre el compliment dels valors de referència de la qualitat de l'aire establerts per la legislació vigent, tant durant la seva construcció com en el seu posterior funcionament. Aquesta previsió s'ha incorporat en el cos de mesures i en la normativa de la Modificació puntual.

S'hauran de prendre les mesures necessàries per minimitzar l'impacte en els nivells de la qualitat de l'aire amb l'objectiu de tendir als nivells de qualitat de l'aire recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

L'OCCC destaca que, d'acord amb l'anàlisi d'emissions de GEH presentat, no es pot definir l'Agroparc com un projecte de balanç zero en emissions de GEH. No obstant aquesta afirmació, es validen els factors d'emissió utilitzats i els resultats presentats, atenent que s'han utilitzats les eines actualment disponibles per fer aquesta anàlisi quantitativa.

S'assenyala que està previst reaprofitar el biometà i el biohidrogen com a combustible per a la flota de camions i furgonetes com a mesura a instaurar a mig termini. També, es posa de manifest que, aplicant les mesures proposades de mitigació d'emissions i de fluxos energètics de cicle tancat de l'Agroparc (reaprofitaments d'externalitats reduint l'impacte dels residus, instal·lació de panells solars fotovoltaics per cobrir el sector amb energia 100% renovable, implantació dels sistemes d'ACS més enllà del que estableix CTE, etc.), s'aconsegueix una reducció d'emissions considerable a l'entorn de 10.600 tCO₂/any. Cal especificar que aquesta reducció només serà en el cas que hi hagi el 100% de les mesures de mitigació en funcionament, per tant, a llarg termini.

Referent a l'estoc de carboni del sòl afectat, es preveu que es garantirà la compensació de l'estoc i segrest de carboni dels sòls afectats, si bé no es concreten quines seran les mesures per assolir-ho, per la qual cosa caldrà fer-ne el seguiment corresponent en fase de desenvolupament. L'afectació significativa que tindran els sòls requerirà que s'especifiquin quines seran aquestes mesures i les previsions quantificades d'aquest estoc de carboni tot seguint les indicacions de l'OCCC.

L'extens ventall de mesures de mitigació previstes a l'EAE són plenament coherents amb el model d'economia circular, amb el desplegament de renovables per a l'autoconsum i amb l'estalvi i eficiència en l'ús de recursos promoguts per la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.

Finalment, en relació amb la contaminació acústica i lumínica, es valora positivament que s'incorporin les observacions fetes en l'informe de la DGOACC a nivell normatiu, destacant l'establiment d'horaris d'il·luminació restrictius i límits de soroll associats.

En aquest sentit, es valoren les mesures dirigides a la protecció de l'entorn natural envers la contaminació lumínica, aplicant un horari reduït de llum artificial que la prohibeix en la totalitat de l'horari nocturn, establert de 22.00 h a 7.00 h. Igualment, es recomana que en la resta d'horari s'adapti l'ús de llum artificial a l'existència de llum natural (canvis d'horaris i d'estacions).

Paisatge

 La documentació de la Modificació puntual descriu correctament que l'àmbit d'actuació s'inclou en la unitat de paisatge 4_Valls de l'Anoia, d'acord amb el Catàleg de paisatge de la regió metropolitana de Barcelona i valora que també forma part del Paisatge d'atenció especial (PAE) Vinyes del Penedès. El fet de trobar-se en aquest espai exigeix unes objectius de qualitat paisatgística, criteris i accions que li són d'aplicació.

Per aquesta situació, es va requerir un estudi paisatgístic de la integració de la Modificació puntual, especialment per l'impacte que poden provocar la implantació dels hivernacles tecnificats. L'Annex 3 aportat respon a aquest requeriment amb un Estudi d'impacte i integració paisatgística (EIIP).

Sens perjudici de la valoració final de l'òrgan competent en matèria de paisatge, es valora positivament que a nivell normatiu es requereixi un EIIP per a la implantació d'hivernacles de tipus 2 i 3 i se suggereix demanar-ho també en els hivernacles de tipus 1, ja que en el POUM anterior ja era un requisit la presentació d'un projecte que avalués el grau d'impacte paisatgístic. També, es destaca que un dels criteris utilitzats per determinar la ubicació de la nova clau 11h ha estat el paisatgístic, tenint en compte l'impacte visual des de diferents perspectives (principals observadors, Gelida ciutat, instal·lacions d'agroturisme properes, etc.).

Cal posar en valor que l'àmbit comprèn sols d'alt valor agrícola amb conreus de vinya inscrits com a Denominació d'origen Penedès, indicació geogràfica protegida (IGP) i producció ecològica, amb ondulacions i petites bosquines que visualitzen un mosaic agro-forestal de gran valor paisatgístic. L'EAE afirma que l'àmbit té una visibilitat mitjana-baixa i que, en tot cas, la recuperació de terrenys cultivats que actualment estan en abandó pot contribuir a la millora del paisatge.

Respecte la implantació industrial en el sector de can Joncoses, s'aposta per una part de l'edificació soterrada (gairebé 30.000 m²) seguint les ondulacions del terreny per tal de minimitzar-ne l'impacte visual i, també, s'aposta per una coberta vegetal.

- Mesures compensatòries

L'aplicació de mesures compensatòries és l'últim esglaó en la jerarquització de mesures de mitigació a aplicar als impactes ambientals.

Com s'ha explicat anteriorment, l'EAE presenta en el seu Annex VI un treball de mesures compensatòries sobre l'àliga cuabarrada (Aquila fasciata). Aquest treball respon a la identificació (no explicitada) de l'impacte significatiu residual que rep aquesta espècie de rapinyaire. En aquest sentit, l'avaluació ambiental feta identifica el consum de sòl i la pèrdua dels espais de major valor i afecció als hàbitats explotats per la fauna com a impactes severs.

L'EAE afirma que hi ha una afectació d'un espai de cacera de l'àliga cuabarrada per la recuperació de la gestió agrària d'aquest espai i la consolidació del sector d'activitat de Can Joncoses. Aquestes actuacions no es poden evitar fins a uns nivells ambientalment acceptables només amb mesures correctores. Així doncs, més enllà de l'aplicació d'aquestes mesures, també es plantegen una sèrie de mesures compensatòries dirigides a la protecció de l'hàbitat de l'àliga cuabarrada, fet que es valora positivament.

Els articles 91 i 92 de la normativa de la Modificació recullen sintèticament les mesures compensatòries immediates i a curt termini, respectivament, dins i fora l'àmbit de la Modificació.

Cal recordar que l'àliga cuabarrada (Aquila fasciata) és una espècie protegida inclosa al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya amb la categoria d'en perill d'extinció, inclosa també al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades amb la categoria de vulnerable, a la Directiva d'ocells i a la Llei de protecció dels animals. Alhora, és una espècie de conservació prioritària per la UE i per això ha estat una de les espècies per a les quals s'ha requerit la designació de ZEPA dins de la xarxa Natura 2000. En aquest sentit, tal com

s'estableix a les normatives esmentades, la protecció de l'hàbitat de reproducció i cacera de l'espècie són clau per a la seva recuperació i conservació a Catalunya.

Des de l'inici del procediment d'avaluació ambiental, s'ha centrat l'atenció en l'afectació a l'àguila cuabarrada, en base a les dades de radioseguiment del mascle adult de la parella d'àligues cuabarrades de Gelida (BL-5) durant els anys 2006-07 i 2013-14. Aquestes dades indiquen que l'àmbit del projecte de la modificació puntual s'inclou dins d'un espai vital i dins de l'àrea crítica del Kernel 80% per ser zona de cacera i ús de campeig principal. El Kernel 80% es troba al límit legal per tal que l'activitat implantada tingui una afectació molt negativa i, per tant, no sigui assumible per l'entorn natural.

En aquest cas, tal i com esmenta l'informe del Servei de Fauna i Flora emès en data 22 de març de 2023, el projecte resta condicionat a l'execució d'un Pla pilot i l'obtenció d'uns resultats favorables i positius a curt termini per a la conservació de l'àliga cuabarrada, on s'estableixen unes mesures de millores d'hàbitat i de preses favorables a l'àliga cuabarrada fora de l'espai vital establert amb les dades de radioseguiment dels anys 2006-07 i 2013-2014.

Aquest Pla pilot és la principal mesura compensatòria i té com a finalitat l'ampliació de l'hàbitat favorable i suplir les àrees de campeig i cacera que actualment coincideixen amb les zones on estan previstes les actuacions de major impacte del projecte Agroparc.

Concretament, aquest Pla pilot ha de dur a terme una sèrie d'actuacions i mesures immediates i sempre prèvies als moviments de terres i a la construcció del Projecte Agroparc, en funció dels resultats obtinguts.

Cal destacar que una de les mesures que s'ha de dur a terme és el radioseguiment del mascle de l'àliga cuabarrada per tal d'avaluar i analitzar l'efectivitat de les mesures aplicades. Així doncs, els resultats del radioseguiment indicaran si les mesures del Pla pilot són positives. En funció dels resultats obtinguts de l'anàlisi del radioseguiment del mascle, es condicionarà la possible execució i implantació posterior i progressiva de les infraestructures més impactants (com ara els hivernacles i les plantes solars fotovoltaiques) per a l'àliga cuabarrada de l'Agroparc.

Entretant no s'hagi comprovat amb el nou radioseguiment que les àligues poden prescindir de l'àrea afectada pel projecte Agroparc, no es podrà actuar en el camí assenyalat amb una línia vermella ni construir els hivernacles assenyalats amb color groc en la imatge reproduïda en l'article 87 de la normativa. Amb els resultats parcials del radioseguiment, es valorarà la implantació progressiva d'aquestes obres.

El Servei de Fauna i Flora farà la supervisió de la implantació d'aquest Pla Pilot com a mesura compensatòria i serà qui donarà les directrius tècniques, el vistiplau als terminis d'implantació i als resultats obtinguts en cada una d'elles. És de vital importància una implantació i un seguiment correctes d'aquestes mesures per garantir la supervivència d'aquesta espècie.

Per tot això, caldrà garantir la viabilitat econòmica del desenvolupament, execució i seguiment del Pla pilot.

(d) Seguiment ambiental

 L'EAE estableix un Pla de vigilància ambiental exhaustiu, el qual preveu també l'elaboració dels informes de seguiment amb la comprovació de l'aplicació i resultats de les mesures ambientals previstes a l'EAE. Es presenta una primera proposta d'indicadors que s'haurà d'anar completant conforme s'avanci en la implementació.

S'especifica que hi haurà un nivell de seguiment concret per a les mesures compensatòries, les quals tindran un vincle molt estret amb la implantació del Pla pilot exigit pel Servei de Fauna i Flora.

Es preveu la creació d'una Comissió mixta de seguiment, que s'haurà de constituir abans de l'inici dels instruments de desenvolupament i execució previstos al projecte d'Agroparc. Aquesta comissió s'ha de reunir, com a mínim, un cop a l'any els primers anys de desenvolupament del sector de Can Joncoses.

Atesa la complexitat i transcendència de les actuacions, en part condicionades a l'eficàcia de les mesures ambientals que es preveuen desenvolupar, es valora positivament que es plantegi una comissió on, inicialment, hi participin el promotor del projecte de l'Agroparc (o empresa que desenvolupi l'activitat), l'Ajuntament de Gelida i l'òrgan ambiental, representat per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural.

Fonaments de dret

 La Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, modificada per la Llei 9/2018, de 5 de desembre, estableix les bases que han de regir l'avaluació ambiental dels plans, programes i projectes que puguin tenir efectes en el medi ambient.

La disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica, estableix que, mentre no es dugui a terme l'adaptació de la Llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes, a la normativa bàsica continguda a la Llei de l'Estat 21/2013, de 9 de desembre, seran d'aplicació les prescripcions de la Llei 6/2009 que no contradiguin la dita normativa bàsica, d'acord amb les regles contingudes en la mateixa disposició.

L'apartat 6.a) cinquè de la disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, determina que són objecte d'avaluació ambiental estratègica ordinària les modificacions dels plans urbanístics que són objecte d'avaluació ambiental estratègica ordinària que constitueixin variacions fonamentals de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla que produeixin diferències en els efectes previstos o en la zona d'influència.

L'article 86 bis i la disposició transitòria divuitena del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, concreten la tramitació de l'avaluació ambiental dels plans urbanístics.

L'article 25 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, estableix que l'òrgan ambiental, un cop finalitzada l'anàlisi tècnica de l'expedient, formularà la declaració ambiental estratègica.

L'article 12 de la Llei 6/2009, del 28 d'abril, estableix que l'òrgan ambiental en relació amb tots els plans i els programes objecte d'aquesta Llei és el departament de l'Administració de la Generalitat competent en matèria de medi ambient.

L'article 6.3 del Decret 253/2021, de 22 de juny, de reestructuració del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, estableix que la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural manté les funcions i l'estructura previstes al Decret 277/2016, de 2 d'agost.

L'article 103 del Decret 277/2016, de 2 d'agost, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, estableix que correspon a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural exercir les competències que corresponen al Departament com a òrgan ambiental en matèria d'avaluació ambiental de plans i programes.

D'acord amb els fets i els fonaments de dret exposats anteriorment,

Resolc:

—1 Formular la declaració ambiental estratègica de la Modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal en l'àmbit de l'Agroparc inclòs en el terme municipal de Gelida amb caràcter favorable, sempre que s'implementin les mesures ambientals determinades en l'estudi ambiental estratègic i s'observin les consideracions que es fan en aquesta Resolució.

—2 Establir que la Comissió mixta de seguiment ambiental s'haurà de constituir, un cop aprovada definitivament la Modificació puntual, abans de l'inici dels instruments de desenvolupament i execució previstos.

El seguiment ambiental de la Modificació puntual haurà de complir amb les previsions del Pla de vigilància ambiental que es determina en l'estudi ambiental estratègic. Els informes de seguiment ambiental s'hauran de trametre a l'òrgan ambiental i s'hauran de publicar al web de l'Ajuntament.

—3 Recordar que cal donar compliment als requeriments de publicitat establerts en l'article 28 de la Llei 6/2009, del 28 d'abril, i en l'article 26 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre.

—4 Notificar aquesta Resolució a l'Ajuntament de Gelida i a la Comissió Territorial d'Urbanisme del Penedès, i publicar-la al diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Contra aquesta Resolució no es pot interposar cap recurs, sens perjudici dels que siguin procedents en via judicial contra la disposició de caràcter general que hagi aprovat la Modificació, o bé sens perjudici dels que siguin procedents en via administrativa contra l'acte d'aprovació de la Modificació, de conformitat amb l'article 25 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre.

D'acord amb l'article 27 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, la declaració ambiental estratègica perd la vigència i deixa de produir els efectes que li són propis si, una vegada publicada en el *Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya*, no s'ha aprovat la Modificació en el termini màxim de dos anys des que es publiqui.

Barcelona,

Director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural