Factors d'amenaça

La pèrdua de qualitat dels territoris, sigui per impactes sobre el medi, reducció de preses, excés de pertorbacions o desplaçaments a zones menys favorables forçats per altres espècies competidores com l'àliga daurada, està al darrera de l'increment de la mortalitat i la disminució de l'èxit reproductor.

La capacitat d'adaptació d'aquesta espècie als ambients humanitzats té evidentment un límit i, en els darrers anys, el constant increment urbanístic i d'infraestructures (carreteres, pedreres, etc.), així com de presència humana en els sectors de cria (lleure i escalada principalment), són les causes dels abandonaments d'alguns sectors de cria. D'altra banda, una excessiva mortalitat provocada sobretot pels accidents amb les línies elèctriques (cada dia més nombroses) i per la persecució en algunes àrees privades de caça comporta que moltes baixes no siguin substituïdes i alguns territoris restin abandonats. La competència amb l'àliga daurada (espècie en augment) i el progressiu abandonament de l'agricultura extensiva (sigui per intensificació com per abandonament real) dificulten la recuperació d'un dels depredadors més genuïnament mediterranis. Atès que les mesures de conservació aplicades fins ara no han estat suficients per aturar totalment aquesta regressió, l'aprovació i l'aplicació d'un pla de recuperació per a aquesta espècie és indispensable.

La mortalitat adulta de l'àliga cuabarrada a Catalunya és molt superior a l'esperada en poblacions sanes (en què aquesta oscil·la a l'entorn del 4% i el 5% anual) i són freqüents valors anuals del 10% al 15%. De fet, la mortalitat és tan elevada que no hi ha prou població adulta flotant i, per tant, les noves àligues que substitueixen les adultes mortes solen ser immadures. L'escàs nombre de polls criats anualment durant aquests darrers anys i l'elevada mortalitat que pateixen abans d'arribar a la maduresa impliquen que els pocs que hi arriben siguin insuficients per cobrir les freqüents baixes de la població adulta. El fet que tot i així aquestes baixes es cobreixin regularment i que la població es mantingui actualment estable, apunta a que estem absorbint bona part dels joves produïts per altres poblacions, cosa que podria estar al darrera de la regressió de les poblacions més interiors de la Península a les quals sembla que no arriben prou immadurs. Les principals causes d'aquesta elevada mortalitat són els accidents amb les línies elèctriques (electrocució i col·lisió) i la persecució (trets), amb una certa incidència també dels ofegaments en basses artificials per no poder-ne sortir a causa de les parets lliscants o massa verticals. L'abandonament de territoris, en canvi, sol obeir a alteracions en ells. Al document Alliberament d’una àliga cuabarrada: història d’un supervivent nat es presenta un cas real que té com a protagonista un poll d'àliga cuabarrada. Aquest animal, que malauradament no va arribar mai a ser adult, va passar per moltes vicissituds, i és un exemple més dels perills en què es pot trobar la fauna salvatge davant la presència humana en el medi natural.

Grau de protecció

Unió Europea

Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre, relativa a la conservació de les aus silvestres (Directiva d'ocells), annex I: espècies que seran objecte de mesures de conservació especials quant a l'hàbitat, amb la finalitat d'assegurar-ne la supervivència i la reproducció en l'àrea de distribució.

Estat espanyol

Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat: annex IV (espècies que seran objecte de mesures de conservació especials quant a l'hàbitat, amb la finalitat d'assegurar-ne la supervivència i la reproducció en l'àrea de distribució).

El catàleg estatal vigent considera l'espècie vulnerable (corre el risc de passar a la categoria en perill d'extinció o, per la seva raresa, s'enfronta a un risc de desaparició a la natura).

Catalunya

Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals: espècie protegida de la fauna salvatge autòctona.

El Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (pendent d'aprovació) considera l'espècie en perill d'extinció (la seva supervivència a curt termini és poc probable).

Font: Medi ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya