La Talaia d’Espiells


Fa uns anys, neix la denominació Espiells Terra de Vi per designar la plana de gran tradició vitivinícola Nord-est de l’Alt Penedès. La porta d’entrada al Penedès des de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’objectiu principal era dotar aquest territori de protecció front a les constants agressions urbanístiques per tal de preservar els seus valors i la seva essència.

El nom Espiells, ve del llatí speculos, que significa lloc de guaita. Així, el territori d’Espiells defineix, en efecte, un seguit de miradors (a l’altiplà) i de costers que van des de Sant Benet fins a Sant Joan Samora. Tota la peça preservada entre les dues ermites. Dins hi trobem topònims com Miranda, Talaia, Mirador, que precisament hi fan referència.

Al bell mig d’aquest indret, hi trobem La Taiaia d’Espiells, un altiplà amb unes vistes excepcionals. A La Talaia estant divisem l’Anoia al Nord, el Vallès i el Baix Llobregat a l’Est, i el Penedès i les Muntanyes d’Ordal amb el castell de Subirats al Sudoest. Les muntanyes de Montserrat tanquen el paisatge com un gran fons escènic, que inclou el Prepirineu i la Mola. Tot el sector està creuat pel GR®5, l’anomenat Sender dels Miradors.

Es tracta, a més, d’un espai amb un valor natural excepcional per la seva gran diversitat faunística. Té un paper cabdal com a connector ecològic entre l'Ordal i Montserrat, permetent la mobilitat de la fauna entre aquests dos àmbits catalogats dins la Xarxa Natura 2000. Alhora, és també zona de caça prioritària de l’àguila cuabarrada, espècie protegida i en perill d’extinció, que compta amb tan sols entre 12 i 15 parelles a les comarques barcelonines, incloent-hi la que nia a Gelida.

Actualment, La Taiaia d’Espiells es troba greument amenaçada pel macroprojecte industrial i logístic Agroparc, d’Ametller Origen.



Mapa d’Espiells Terra de Vi. L’Agroparc (en vermell) el talla per la meitat. La superfície representada en el mapa és de 258 ha segons el projecte de l’any 2021. Posteriorment, el 2023, ja eren 322 ha.

 


Més info: Onomasticon Cataloniae (Nom: Espiells; Volum IV; Pàg. 125)