Les mesures cautelars entren en via morta: els processos judicials contra l’Agroparc hauran de continuar sense la protecció per les àligues de Gelida
Naturalistes de Gelida ha interposats dos processos judicials administratius contra el projecte de l’Agroparc d’Ametller Origen. Un al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), contra la Modificació del POUM de Gelida, i l’altre al Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Barcelona, contra el Conveni Urbanístic entre l’Ajuntament i l’empresa. En els dos casos, es vam demanar mesures urgents per protegir les àligues cuabarrades de Gelida, ja que l’Agroparc es superposa amb la seva àrea crítica de caça i supervivència.
Lamentablement, les àligues han rebut un revés important en la seva protecció. Les dues vies d’aturada urgent han resultat ineficaços: no han pogut aturar els moviments de terra de les obres ni evitar un dany ambiental molt important a l’hàbitat essencial d’aquesta espècie en perill d’extinció.
El TSJC denega les mesures cautelars de protecció de les àligues
Al TSJC, en el recurs contra l’aprovació del canvi puntual del pla urbanístic, vam sol·licitar que es paralitzés immediatament. Però l’Auto número 1241/2025, emès el 4 de novembre de 2025, va desestimar la nostra petició. Els magistrats van decidir que preval l’“interès general” de mantenir el pla en vigor i van destacar que la Generalitat ha qualificat el projecte com d’“elevat interès territorial”.
Tot i la decisió majoritària de dos dels tres magistrats, una jutgessa va emetre un vot particular discrepant amb força. Va alertar que el dany causat per l’execució del projecte podria ser “irreparable o irreversible”. Va recordar que la zona de l’Agroparc coincideix amb les àrees de caça i campeig imprescindibles per a la supervivència de les àligues.
La magistrada va subratllar que l’informe ambiental oficial exigia aprovar i executar un Pla Pilot i verificar prèviament –mitjançant radioseguiment del mascle– que les àligues podien prescindir d’aquella àrea abans de començar qualsevol moviment de terres. Aquestes mesures havien de ser “immediates i sempre prèvies”. Per a ella, avançar sense aquesta comprovació suposa la “consumació de l’extinció de les àligues”, fent inútil qualsevol sentència futura.
La inefectivitat de les mesures cautelars de Jutjat número 3.
Paral·lelament, al Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Barcelona vam obtenir inicialment una mesura cautelar urgent que sí semblava prometedora. El 28 de juliol de 2025, el jutjat va ordenar suspendre totes les actuacions dins l’àrea crítica (el 80% del territori vital de les àligues) fins que el Servei de Fauna i Flora certifiqués que les mesures compensatòries estaven realment implantades i funcionant.
No obstant això, Ametller Origen va iniciar grans moviments de terres dins la zona protegida, ignorant completament l’ordre judicial. Va ser necessari que intervinguessin els Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals el 6 d’agost per aturar-los.
La situació es va resoldre de la pitjor manera el 10 d’octubre de 2025: el mateix jutjat, després d’un recurs de l’empresa, va emetre un nou auto que deixava sense efecte l’ordre d’aturada anterior. Van argumentar que hi havia dubtes sobre l’abast exacte de la suspensió perquè no s’havien resolt les peticions d’aclariment. Amb aquests aclariments, Ametller Origen va reprendre les obres el 18 de setembre i continuen a dia d’avui.
Els dos contenciosos segueixen el seu curs, sense la protecció per les àligues.
Els arguments de fons es mantenen sòlids, incloent l'al·legació de la desviació de poder en la tramitació de la MPOUM, la incompatibilitat del projecte amb la supervivència de l'àliga cuabarrada, i les irregularitats urbanístiques i ambientals greus, elements que reforcen la nostra demanda de nul·litat. El fet que una magistrada del TSJC formulés un Vot Particular a favor de la suspensió de la MPOUM, assenyalant que l'execució sense la comprovació prèvia del Pla Pilot podria portar a la "consumació de la extinció de las àligues", ens subministra una valuosa validació de la gravetat dels nostres arguments i il·lumina el camí cap a una sentència final favorable que, si bé arribarà més tard, serà la veritable victòria per a la defensa de l'espai natural i de la legalitat.