La merla comuna (o senzillament merla), esmerla (al País Valencià) o mèrlera (a les Illes Balears) (Turdus merula), és un membre europeu de la família dels túrdids. Altres ocells anomenats merla de les terres de parla catalana: merla de pit blanc o merla de collar (Turdus torquatus), ocell de la família dels túrdids, amb el plomatge negre i una banda blanca al pit en forma de mitja lluna. merla blava (Monticula solitarius), ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge en què domina el blau; merla cuablanca (Oenanthe leucura), ocell de la família dels muscicàpids, propi de les zones mediterrànies àrides i pedregoses; merla roquera (Monticola saxatilis), ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge vermellós i blau en els mascles a l'estiu; merla d'aigua (Cinclus cinclus), ocell de la família dels cínclids, típic dels torrents muntanyencs, amb el plomatge impermeabilitzat que li permet cabussar-se i caminar per sota l'aigua; Mesura entre 18-25 cm, pesa entre 85-115 grams. Els mascles adults són completament negres, si s'exceptua el bec groc així com un cercle també groc al voltant dels ulls. La femella és bruna amb esquitxos negres a la part inferior, però els tons varien d'un individu a l'altre, i no té el bec groc, sinó l'anell orbital groc que resplendeix en el mascle. Quant als joves, tenen un plomatge morè pigallat de blanc que dura fins a la primera muda, entre agost i octubre. El bec dels joves mascles no ateny el color groc fins després d'un any complet.