La o el puput (popularment també putput o paput en diversos dialectes d'arreu) o la palput (o popularment també apalput, apaput, polput, porput en la parla valenciana) (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids, i de l'ordre dels bucerotiformes, present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica, sud d'Àsia i alguns indrets del sud d'Europa. És comuna als Països Catalans. Fa de 25 a 29 cm de llargària. D'aspecte inconfusible, és de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. La part inferior és de color groc terrós amb taques negres al ventre. El bec és prim, una mica corbat i molt llarg. Té un floc de plomes erèctils o cresta d'uns cinc o sis centímetres de llargada, amb les puntes negres, que pot obrir i tancar. Sovint, després d'aterrar, l'obre i la torna a tancar de seguida. La cua és negra amb una ampla ratlla blanca cap al terç final i una marca blanca a l'arrel. També n'és característic el vol ondulat. El seu plomatge pot variar des d'un marró rosat a un color canyella fosc o rogenc, amb les ales i la cua llistades de blanc i negre. A la seva testa hi ha un plomall de plomes erèctils com un ventall, però gairebé sempre el manté tancat. Mesuren de 25 a 29 cm de llarg, amb 44 a 48 cm d'envergadura d'ales. Són inconfusibles, especialment pel seu vol erràtic, que és com el d'una papallona gegant. Camina per terra com un estornell. El seu cant és una reclamació buida i habitualment trisil·làbica "up-up-up", que és l'origen del seu nom científic. Les femelles mentre estan al niu i els pollets tenen una olor peculiar i desagradable. S'alimenten introduint el seu llarg bec a terra tova o en excrements d'animals a la recerca d'insectes i les seves larves, tot i que prefereixen menjar grills i escarabats de gran mida. És un depredador natural de la Processionària del pi. Sol nidificar en buits d'arbres vells, cavitats d'edificis, esquerdes entre les roques i munts de pedres. Com el del seu parent el blauet, el seu niu acostuma a contenir grans quantitats d'excrements i fa una olor molt forta, la qual cosa li serveix de protecció contra els depredadors. Les puputs femella que nien, quan s'espanten per un intrús, expulsen una petita gota d'una secreció oliosa pestilent que produeixen en una glàndula situada a la base de la cua. Aquesta secreció té aquestes propietats a causa dels bacteris simbionts que creixen a la glàndula i que proporcionen a l'ocell defenses davant de possibles patògens. Les femelles impregnen el seu cos amb aquesta secreció fosca amb freqüència, però a més recobreixen voluntàriament els ous amb ella untant-los amb el bec, la qual cosa augmenta el seu èxit d'eclosió. Una de les característiques de la seva alimentació és la ingesta de cucs de la processionària, en estat de crisàlide, per això és una espècie essencial a les zones de pinars.