A data d’avui, Naturalistes de Gelida té interposats dos processos judicials administratius contra el projecte de l’Agroparc d’Ametller Origen. Un al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), contra la modificació del pla general de Gelida (MPOUM) que permet la implantació de l’Agroparc, i l’altre al Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Barcelona, contra el Conveni Urbanístic signat entre l’Ajuntament i l’empresa, en el qual van incloure un epígraf on acordaven que les obres es podien iniciar i, inclús, concloure sense haver realitzat prèviament les mesures compensatòries per l’àliga. En els dos casos, a més, es van demanar mesures urgents per protegir les àligues cuabarrades de Gelida, ja que l’Agroparc es superposa amb la seva àrea crítica de caça i supervivència.
Les mesures cautelars són l’únic procediment judicial que permet suspendre l’execució de les obres mentre s’està tramitant un procés contenciós i fins que en surt la sentència, sempre que es puguin acreditar danys irreversibles. I en el cas de l’Agroparc, l’afectació sobre les àligues cuabarrades, una espècie protegida i en perill d’extinció, les justificava abastament. Malgrat tot, les cautelars es concedeixen en molt poques ocasions, i gairebé mai en temes urbanístics, tot i així, davant l’impacte desmesurat de les obres, la plataforma va optar per sol·licitar-les de totes maneres, i veure quines eren les conclusions del jutge.
Acceptació de mesures cautelars del Jutjat número 3 i la seva inefectivitat
Superant tota expectativa, el 28 de juliol de 2025, el Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Barcelona va emetre una resolució en la que s’estimaven les cautelars i va ordenar suspendre totes les actuacions dins l’àrea crítica (el 80% del territori vital de les àligues) fins que el Servei de Fauna i Flora certifiqués que les mesures compensatòries estaven realment implantades i funcionant. Aquesta decisió, precisament per la seva excepcionalitat, avalava amb contundència la solidesa dels nostres arguments. (Més informació en aquesta article del nostre bloc del 31 de juliol)
No obstant això, Ametller Origen va iniciar grans moviments de terres dins la zona protegida, ignorant completament l’ordre judicial. Va ser necessari que intervinguessin els Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals el 6 d’agost per aturar-los. Posteriorment, l’11 d’agost, el jutjat de guàrdia ordenava als Agents Rurals i a l’Ajuntament de Gelida que en fessin un seguiment i que s’asseguressin del compliment de la prohibició. També va advertir l’empresa i l’Ajuntament que no obeir la llei podria suposar multes i fins i tot possibles delictes.
A partir d’aquest moment, la confusió judicial es va apoderar del procés. Entre sol·licituds reiterades d’aclariments al jutge, l’empresa va reiniciar els moviments de terra el 18 de setembre. Unes obres que continuen a dia d’avui, tot i les reclamacions de StopAgroparc. Paradoxalment, ens trobem amb unes cautelars, que malgrat seguir vigents, a la pràctica no s’estan aplicant. Un fet absolutament insòlit i davant del qual hem esgotat totes les vies judicials i administratives al nostre abast. (Més informació en aquest article del nostre bloc del 24 de setembre)
El TSJC denega les mesures cautelars de protecció de les àligues
Aquest cop sí, com ja era d’esperar, el TSJC, en el seu auto del 4 de novembre de 2025, va desestimar la nostra petició en una resolució que, per altra banda, estava absolutament mancada de motivació. Els magistrats argumentaven bàsicament que preval l’”interès general” de mantenir l’executivitat del nou pla i destacaven que la Generalitat ha qualificat el projecte com d’”elevat interès territorial”.
Tot i la decisió majoritària de dos dels tres magistrats, la tercera jutgessa va emetre un vot particular discrepant amb força de forma molt argumentada. Va alertar que el dany causat per l’execució del projecte podria ser “irreparable o irreversible”. Va recordar que la zona de l’Agroparc coincideix amb les àrees de caça i campeig imprescindibles per a la supervivència de les àligues.
La magistrada va subratllar que l’informe ambiental oficial exigia aprovar i executar un Pla Pilot i verificar prèviament –mitjançant radioseguiment del mascle– que les àligues podien prescindir d’aquella àrea abans de començar qualsevol moviment de terres. Aquestes mesures havien de ser “immediates i sempre prèvies”. Per a ella, avançar sense aquesta comprovació suposa la “consumació de l’extinció de les àligues”, fent inútil qualsevol sentència futura.
És rellevant subratllar que, a data d’avui, aquest auto encara no és ferm, la Plataforma StopAgroparc l’ha impugnat a través d’un recurs de reposició previ a un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.
Els dos contenciosos segueixen el seu curs, sense la protecció per les àligues.
Haver assolit la protecció per les àligues que conferien les cautelars, hagués evitat un dany ambiental de gran importància sobre l’hàbitat essencial d’aquesta espècie en perill d’extinció. Ens hagués donat marge de temps per avançar en els contenciosos amb la tranquil·litat de comptar amb que l’àliga estava protegida. I per això ho havíem d’intentar. Malauradament no ha pogut ser, però la realitat és que sabíem des d’un bon inici que era pràcticament impossible que succeís.
Els arguments de fons es mantenen sòlids, incloent, la incompatibilitat del projecte amb la supervivència de l'àliga cuabarrada, i les irregularitats urbanístiques i ambientals greus, elements que reforcen la nostra demanda de nul·litat. Les cautelars estimades pel jutge i el fet que una magistrada del TSJC formulés un Vot Particular a favor de la suspensió de la MPOUM, ens subministra una valuosa validació de la consistència dels nostres arguments i il·lumina el camí cap a una sentència final favorable que, si bé arribarà més tard, serà la veritable victòria per a la defensa de l'espai natural i de la legalitat.
Aquesta, però, no és l’única via que hem impulsat per protegir l’àrea vital crítica de l’àliga, hem treballat també en les vies del Servei de Fauna, que és el responsable de vetllar per la Fauna protegida, i la del Fiscal de Medi Ambient, sobre les que us anirem informant en properes publicacions