Resum de les 7 al·legacions a la modificació puntual del POUM de Gelida


Principis de gener, Naturalistes de Gelida i Bosc Verd van presentar un seguit de al·legacions a les modificacions del POUM, aprovades al ple de l'Ajuntament de Gelida del 23 de novembre de 2021. A continuació trobareu un resum d'aquestes al·legacions. També podeu consultar les al·legacions completes i la llista d'espècies afectades.

1. Contradicció amb el principi de desenvolupament urbanístic sostenible i del principi de no regressió ambiental per beneficiar interessos privats en detriment dels interessos públics.

Les modificacions al POUM són totalment contradictòries amb el principi de desenvolupament urbanístic sostenible, amb els criteris i objectius de la planificació territorial establerts al Pla Territorial Metropolità de Barcelona i amb les directrius per al planejament urbanístic establertes al TRLUC (Text refós de la Llei d'urbanisme).

S’observa que el document que recull aquestes modificacions utilitza vocabulari com “correccions” o “ajustos” per tal de suavitzar la implicació de les modificacions però la realitat és que la majoria d’elles afecten directa o indirectament al Sòl No Urbanitzable, en favor d’un model de creixement que implica una ocupació del sòl elevada i que incrementa la pressió urbanística d’aquest municipi, sense tenir en compte els seus valors naturals.

L’Ajuntament de Gelida, a l’hora de redactar la Modificació puntual del POUM núm. 2 de Correccions Normatives i Gràfiques de Gelida ha faltat als principis mencionats supra per haver decidit de manera arbitrària la correcció dels   paràmetres explicats en aquest al·legació, les quals afecten directament a la conservació del Sòl No Urbanitzable del municipi de Gelida. 

2. La modificació puntual del POUM núm. 2 de correccions normatives i gràfiques és susceptible d’avaluació Ambiental Estratègica ordinària.

No s’ha portat a terme una deguda Avaluació Ambiental Estratègica, en tant que la modificació té un efecte directe en el sòl de protecció especial per formar part del PEIN de l’Ordal i de la Xarxa Natura 2000.

3. Document Ambiental Estratègic insuficient i deficient

Document Ambiental Estratègic és insuficient i deficient en el seu contingut, sobretot pel que fa als elements ambientalment rellevants.

El treball exhaustiu que menciona el DAE, sobre hàbitats i usos del sòl, dins de cada títol, incorpora una breu descripció i menciona quins arbres i vegetació hi són presents tot i que de manera molt breu i sense mencionar cap tipus de font o suport bibliogràfic de la informació. Predominen frases com “vegetació: la pròpia de la zona”, “camps agrícoles, vegetació: sense cap tipus de vegetació”, “edificacions, vegetació: sense cap tipus de vegetació” malgrat que es menciona, en diverses ocasions, que les masies i les cases rurals es troben en sòl de protecció agrari per tal de conservar l’entorn natural.

Tal i com es pronuncia el mateix DAE, el municipi de Gelida acull tres Hàbitats d’Interès Comunitari (HICs): 9340 – Alzinars i carrascars, 9540 – Pinedes mediterrànies, 3250 – Rius mediterranis amb vegetació del Glaucium flavum. També hi ha presència d’una vintena d’arbres monumentals i certs conjunts arboris que tenen interès local, però tot això no es veu reflectit en l’estudi de la flora que es realitza, ni es determina quines espècies protegides hi tenen presència.

En quant a la fauna, el DAE és encara més insuficient i deficient. Menciona que el municipi de Gelida es troba dins de diferents àmbits de protecció per la fauna, com ara l’Àrea prioritària de reproducció, alimentació, dispersió i concentració local d’espècies d’aus amenaçades existents a Catalunya, excloses el trencalòs, el bitó, la gavina corsa; les ZEPA, juntament amb els àmbits d’actuació dels plans de recuperació d’aus i de les zones més sensibles per a les aus amenaçades de Catalunya; i una Àrea d’interès faunístic i florístic, que suma les àrees més crítiques de totes les espècies de fauna i flora amenaçades de les quals tenim informació, i que inclou tot el terme de Gelida. Però ni tant sols menciona quines són aquestes espècies.

En aquest sentit, al municipi de Gelida hi ha una gran biodiversitat de fauna en els marges, en els espais de ribera i en els fondos. Gràcies a la col·laboració de l’entitat Naturalistes de Gelida, s’ha confeccionat un llistat de les espècies que es poden trobar al municipi, que s’adjunta com a document número 1.

De totes les espècies de fauna llistades, una de les més rellevants és l’àliga cuabarrada (Aquila fasciata). Es pot afirmar que al municipi de Gelida hi ha presència de zona de caça preferent d’aquesta àliga que nidifica al PEIN de les Muntanyes de l’Ordal a l’entorn de Gelida. De fet, el propi Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té en possessió diferents estudis que conclouen que l’àliga cuabarrada nidifica a la zona de Gelida i que la seva àrea preferent de caça és la zona de Can Juncosa (Sòl No Urbanitzable). S’ha de tenir en compte, a més, que aquesta és una espècie en perill crític d’extinció i diverses normes en protegeixen tant la seva zona de nidificació com la seva zona de caça. A més, el SIOC (Servidor d’informació d’Ornitologia de Catalunya), constata la presència de l’àliga cuabarrada a la zona esmentada.

Així mateix, a la categoria d’invertebrats trobem la presència del banyarriquer de roure (Cerambyx cerdo), una espècie de coleòpter polífag que es troba en estat de conservació vulnerable segons la Llista Vermella de la UICN.

D’altra banda, a nivell d’impacte paisatgístic, el DAE destina un apartat a “qualitat del paisatge”, indicant que, segons el Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, el municipi de Gelida està format per 3 Unitats de paisatge: Codi 48 – Garraf, Codi 72 – Muntanyes de l’Ordal i Codi 132 – Valls de l’Anoia. Així mateix, entre els objectius de qualitat paisatgística que marca el Catàleg, s’inclou la necessitat de gestionar els boscos i els matollars de manera adequada per tal de reduir el risc d’incendi i d’assegurar l’equilibri ambiental, així com mantenir els paisatges rurals amb poblacions reconegudes pel seu valor històric i patrimonial ben planificades i gestionades, on es fomenti la rehabilitació per sobre de la substitució d’edificacions i que es mantinguin els principals trets característics. No obstant, el DAE no proposa cap acció concreta per tal d’assolir aquests objectius de qualitat al terme municipal de Gelida.

A nivell d’estudi d’alternatives, aquesta part considera que el DAE no compleix la prescripció de l’article 29.1.b) i h) de la Llei 21/2013, ja que les alternatives que es proposen en són dues: la 0, que suposa deixar el planejament tal i com està sense la modificació puntual, i la 1, que suposa aplicar les correccions proposades per la modificació puntual. Això en cap cas es pot considerar un estudi d’alternatives real, ja que no es contempla cap altra manera d’aplicar les correccions necessàries que no  sigui la que s’aplica. A més, el “Resum dels motius de la selecció de l’alternativa contemplada” (art. 29.1.h) és molt breu, estimant que “la millora ambiental que suposa pel que fa als objectius d’ocupació i consum del sòl, biodiversitat, connectivitat i lluita contra el canvi climàtic són més favorables”. Aquesta frase tampoc suposa una justificació real, simplement s’enumeren una sèrie d’avantatges que ni tant sols es justifiquen.

Cal tenir en compte que l’avaluació d’alternatives que resulten raonables, tècnicament i ambientalment viables constitueix un dels requisits essencials de qualsevol procediment d’avaluació ambiental per tal d’assolir un elevat nivell de protecció ambiental i promoure un desenvolupament sostenible real

4. Discrepàncies amb el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès

El POUM de Gelida no és coherent amb el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (PDTAP) i no respecta el principi de jerarquia: no s’hi adequa i no en facilita el compliment.

L’actual POUM de Gelida, aprovat l’any 2015, té una greu contradicció amb el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, aprovat l’any 2008. Es suprimeixen hectàrees de connector ecològic dins el Pla Director Territorial i es cartografia un fals connector ecològic en una altra zona del terme municipal de Gelida. Les hectàrees on s’ha reduït el connector ecològic i desprotegit sòl amb reconegut valor natural corresponen a Can Rovira, Can Mata, Can Raimundet, les Flandes, la Talaia i l’Artiga, entre d’altres. L’aprovació de la proposta de modificació crearia un conflicte afegit en terrenys sota categories de protecció. 

5. Manca d’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada

La modificació comporta un nova classificació de sòl urbà essent així necessari l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada, fet que comporta la nul·litat de l’acord d’aprovació inicial de la Modificació puntual en qüestió per falta de document essencial que ha d’acompanyar-la.

6. Manca d’informes dels organismes afectats per raó de llurs competències sectorials

Considerem que falten els següents informes preceptius per tal d'aprovar definitivament la Modificació puntual:

  • Informe de Protecció dels Espais Protegits, de preservació de la biodiversitat i connectivitat biològica per la   Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural (Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi ambient). 

  • Informe de l’Agència Catalana de l’Aigua

  • Informe de la Direcció General de Protecció Civil.

  • Informe del Departament de Cultura per la descatalogació d’un element del catàleg.

  • Informe del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DARP).

7. Incompliment de l’article 6.3 del Conveni d’Aarhus

Considerem que l’Ajuntament de Gelida ha incomplert l’article 6.3 del Conveni d’Aarhus pel que fa a l’efectivitat del tràmit d'informació pública, ja que la Modificació puntual del POUM de Gelida té efectes significatius sobre el Sòl No Urbanitzable de tot el Municipi, fins i tot de sòls de protecció especial inclosos al PEIN de l’Ordal i a la Xarxa Natura 2000,que compten amb la màxima protecció mediambiental. És per això, que considerem necessari que es torni a repetir aquest tràmit d’informació pública seguint les recomanacions del Comitè de Compliment del Conveni d’Aarhus.


.