La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) és una espècie de tortuga d'aigua de la família Geoemydidae. Durant un temps fou considerada una subespècie de Mauremys caspica. Juntament amb la tortuga d'estany és una de les espècies de tortuga aquàtica autòctones de la península Ibèrica. D'hàbits depredadors, també ingereix aliment d'origen vegetal i només surt de l'aigua per a prendre el sol. Viu en aigües continentals de rius i pantans. Es troba en un estat de conservació de perill d'extinció per culpa de la degradació del seu hàbitat i de la competència d'espècies introduïdes per l'home com la tortuga d'orelles vermelles, la tortuga d'orelles grogues (dues subespècies de la tortuga de Florida). Té una closca de color verd terrós o marró i una longitud mitjana de 15 cm, encara que en captivitat pot superar els 20 cm. És aplanada, amb la quilla vertebral lleugerament marcada. El plastró és groc, de vegades amb taques negres. També té línies ataronjades o vermelloses al coll. Schweigger va descriure aquesta espècie el 1812, i li va atorgar el qualificatiu de leprós perquè els primers exemplars que va examinar eren vells i presentaven sutures infectades en les closques que feien recordar la lepra entre les escates. Aquestes tortugues solen tenir un aspecte molt desgastat i brut que reforça aquest nom: els solen créixer algues sobre la closca i solen tenir la closca i la pell desgastades. A més, els exemplars juvenils solen tenir taques ataronjades o vermelloses en escuts i potes, que poden recordar a ulceracions.