En el Ple del passat dimarts 23 de juliol, es van aprovar
inicialment el Projecte d’Urbanització
de l’Agroparc i un Conveni Urbanístic entre l’Ajuntament i
l’empresa Ametller Origen. Ambdues aprovacions es van realitzar tan
sols amb el vot a favor dels socialistes, que van fer ús de la seva
majoria absoluta. La resta de regidors o bé es van abstenir o van
votar en contra. Al final d'aquest escrit podeu consultar les intervencions del Regidor Quim Navales.
Segons va denunciar un regidor al Ple, els regidors presents no disposaven de tota la informació relativa tan del Projecte d’urbanització com del Conveni ja que mancaven la totalitat de documents que, suposadament, els fonamentaven. Això és especialment greu en un projecte de la complexitat del projecte Agroparc. Durant el Ple es va sol·licitar posposar l’aprovació i fer una reunió prèvia per explicar amb més profunditat els documents als regidors, a la qual cosa l’alcalde va respondre negativament.
Pel que fa al conveni, durant el ple es van denunciar nombroses irregularitats, que l’Alcalde Lluís Valls va ignorar, convidant a la resta de regidors a fer al·legacions si ho creien oportú. Un dels aspectes més preocupants és que, els acords inclosos al Conveni, modifiquen els condicionants establerts per diferents departaments de la Generalitat per al desenvolupament del projecte, incorporant qüestions no previstes i frontalment contraries al POUM de Gelida.
En aquest sentit, l’Ajuntament i l’Ametller Origen estableixen acords sobre les mesures compensatòries que afecten directament la parella d’àligues cuabarrada de Gelida, ignorant les consideracions establertes al POUM de Gelida i, especialment, les prescripcions exigides pel Servei de Fauna, que és qui té la potestat de supervisar i donar el vistiplau a les mesures compensatòries preses per a garantir la supervivència d’aquesta espècie. Les actuacions imminents previstes per l’empresa posen en perill la supervivència de la parella d’àguiles de Gelida podent ser constitutives d’un delicte ambiental, tal com va assenyalar el regidor Quim Navales al Ple.
Va causar sorpresa el fet que l’alcalde estigui facilitant la concessió de l’aigua de la depuradora de Gelida a l’agroindústria Ametller Origen, i que es facin obres permanents de canalització directes entre la depuradora i les basses de la zona industrial de l’empresa privada. Una aigua que se suma a la concessió de 150.000 m3 anuals de la xarxa Ter-Llobregat ja aprovada a la modificació del POUM.
També es va fer palès, que l’Ajuntament continua sense enfrontar els problemes de seguretat constatats de la carretera BV-2249 d’accés a la zona industrial. Es segueixen ignorant i traspassant responsabilitats entre administracions i empresa, tot i haver admès la problemàtica tant la Diputació com la mateixa empresa.
Intervencions del Regidor Quim Navales en relació al Conveni
Urbanístic:
S’han d’excloure del conveni la finca registral número 1558, que no és propietat de l’empresa UNPASMES, S.L. Així com la finca registral número 915, si no es demostra fefaentment que ja n’és propietari UNPASMES.
Una altra opció és que els propietaris de les finques 1558 i 915
també s’incorporin al conveni i el signin.
L’Ajuntament de Sant Llorenç, l’associació Naturalistes de Gelida i un particular han interposat cadascun un contenciós-administratiu contra l'aprovació de la MPOUM objecte d’aquest conveni.
S’hauria de fer constar en el conveni els contenciosos-administratius interposats, explicant que a data d’avui no han estat resolts judicialment i que, segons com sigui la sentència, existeix la possibilitat de que part o la totalitat de la MPOUM es pot veure afectat, i, per tant, també algunes parts o la totalitat del present conveni.
S’hauria de fer constar en el conveni, què en cas de què la sentència sigui desfavorable a l’ajuntament, aquest no hagi d’assumir cap cost per l’aplicació de la sentència. Si existissin costos, aquests recaurien sobre el beneficiari de la MPOUM: UNPASMES, S.L.. En tot cas, és podria acordar una distribució que no sigui onerosa per les finances de l’Ajuntament (per exemple, un 10% l’Ajuntament i un 90% UNPASMES, S.L.).
Tal com van explicar en el ple d'aprovació provisional de la MPOUM, l'informe de la Diputació de Barcelona diu:
Donat que l’actuació prevista suposa un increment molt notable del trànsit i en particular del trànsit de vehicles pesants de la carretera, es considera necessari que el promotor de les actuacions executi al seu càrrec aquelles actuacions necessàries per garantir unes condicions de seguretat mínimes en el tram comprés entre la rotonda de Can Panyella i l’accés A. A tal efecte, cal considerar les actuacions necessàries – inclosa també la prevista en la zona de Can Pasqual– per disposar en tot aquest itinerari d’una plataforma d’amplada mínima de 6 metres més els corresponents sobreamples en revolt i radis de gir superiors en tot moment a 50 m., i visibilitat superior a 75 m.
A més, caldrà analitzar la capacitat estructural del ferm actual de la carretera i preveure els reforços necessaris en funció del trànsit de vehicles pesants generat.
El Projecte d'Urbanització, en l’annex 26, diu que la capacitat estructural del ferm actual de la carretera és suficient. Però no parla dels radis de gir ni de la visibilitat. Hem d'entendre, per tant, que no es preveu tampoc cap actuació en aquest sentit.
Per salvaguardar responsabilitats del l'ajuntament en relació a la carrera, cal afegir una estipulació al conveni que indiqui que, si s'han de realitzar actuacions en la carretera, per indicació de la Diputació de Barcelona o un altre organisme competent, entre la rotonda de Can Panyella i l’accés A, aquestes seran a càrrec de UNPASMES, SL
La Declaració Ambiental Estratègica, emesa abans de l'aprovació definitiva per la Comissió d'Urbanisme del Penedès i signada pel Director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, diu, en relació a les mesures compensatòries:
L’aplicació de mesures compensatòries és l’últim esglaó en la jerarquització de mesures de mitigació a aplicar als impactes ambientals.
Que hi ha una afectació d’un espai de cacera de l’àliga cuabarrada per la recuperació de la gestió agrària d’aquest espai i la consolidació del sector d’activitat de Can Joncoses.
Els articles 91 i 92 de la normativa de la Modificació recullen sintèticament les mesures compensatòries immediates i a curt termini, respectivament, dins i fora l’àmbit de la Modificació.
Recorda que l’àliga cuabarrada (Aquila fasciata) és una espècie protegida inclosa al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya amb la categoria d’en perill d’extinció, inclosa també al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades amb la categoria de vulnerable, a la Directiva d’ocells i a la Llei de protecció dels animals. Alhora, és una espècie de conservació prioritària per la UE.
L'àmbit del projecte de la modificació puntual s’inclou dins d’un espai vital i dins de l’àrea crítica del Kernel 80% per ser zona de cacera i ús de campeig principal. El Kernel 80% es troba al límit legal per tal que l’activitat implantada tingui una afectació molt negativa i, per tant, no sigui assumible per l’entorn natural.
Aquest Pla pilot és la principal mesura compensatòria i té com a finalitat l’ampliació de l’hàbitat favorable i suplir les àrees de campeig i cacera que actualment coincideixen amb les zones on estan previstes les actuacions de major impacte del projecte Agroparc.
Concretament, aquest Pla pilot ha de dur a terme una sèrie d’actuacions i mesures immediates i sempre prèvies als moviments de terres i a la construcció del Projecte Agroparc, en funció dels resultats obtinguts.
Cal destacar que una de les mesures que s’ha de dur a terme és el radioseguiment del mascle de l’àliga cuabarrada per tal d’avaluar i analitzar l’efectivitat de les mesures aplicades. Així doncs, els resultats del radioseguiment indicaran si les mesures del Pla pilot són positives. En funció dels resultats obtinguts de l’anàlisi del radioseguiment del mascle, es condicionarà la possible execució i implantació posterior i progressiva de les infraestructures més impactants (com ara els hivernacles i les plantes solars fotovoltaiques) per a l’àliga cuabarrada de l’Agroparc.
Entretant no s’hagi comprovat amb el nou radioseguiment que les àligues poden prescindir de l’àrea afectada pel projecte Agroparc, no es podrà actuar en el camí assenyalat amb una línia vermella ni construir els hivernacles assenyalats amb color groc en la imatge reproduïda en l’article 87 de la normativa. Amb els resultats parcials del radioseguiment, es valorarà la implantació progressiva d’aquestes obres.
El Servei de Fauna i Flora farà la supervisió de la implantació d’aquest Pla Pilot com a mesura compensatòria i serà qui donarà les directrius tècniques, el vistiplau als terminis d’implantació i als resultats obtinguts en cada una d’elles. És de vital importància una implantació i un seguiment correctes d’aquestes mesures per garantir la supervivència d’aquesta espècie.
Comissió mixta de seguiment, que s’haurà de constituir abans de l’inici dels instruments de desenvolupament i execució previstos al projecte d’Agroparc. Aquesta comissió s’ha de reunir, com a mínim, un cop a l’any els primers anys de desenvolupament del sector de Can Joncoses
Per tant:
1) El Conveni Urbanístic sobre les mesures compensatòries no pot ser només entre l'Ajuntament i el propietari, sense la intervenció del Servei de Fauna i Flora.
2) En el conveni ha de constatar que les actuacions i mesures immediates són sempre prèvies als moviments de terres i a la construcció del Projecte Agroparc, en funció dels resultats obtinguts, i validats pel Servei de Fauna i Flora.
3) L’efectivitat de les mesures aplicades s'ha d’avaluar i analitzar amb radioseguiment del mascle de l’àliga cuabarrada.
4) La comissió mixta de seguiment s'hauria constituït abans de la firma del conveni.
Com a conclusió, sol·licito la retirada d'aquest punt 6 del conveni, remarcant que un inici de moviments de terra en la zona, sense el permís del Servei de Fauna, podria posar en greu perill la protecció de la parella d'àligues de Gelida, fins el punt de ser constitutiu d'un delicte ambiental.
La proposta d’actors per la Comissió de Seguiment Ambiental inicial és:
Un representant de l’empresa o empreses implantades en el sector.
Un representant de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural
Un representant de l’Ajuntament de Gelida.
Can Font és troba dins del terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons, per tant sembla lògic que se'l convidi a la comissió de seguiment. En el ben entès que serà el Servei de Fauna i Flora qui, com hem dit, farà la supervisió de la implantació d’aquest Pla Pilot com a mesura compensatòria i serà qui donarà les directrius tècniques, el vistiplau als terminis d’implantació i als resultats obtinguts
Les estipulacions segona, tercera, quarta, setena, vuitena i novena, fan referència cadascuna respectivament als annexes 2, 3, 4, 6, 7 i 8.
El document de proposta de Conveni Urbanístic que se'm ha enviat no consta cap annex.
Sense poder analitzar la informació dels annexes no em puc pronunciar sobre el contingut d'aquests punts.
És de notar que per la numeració dels annexes, hi ha un annex 5 que no és citat en cap moment en el Conveni Urbanístic.
Es de notar també, per l’escrit de les estipulacions, què l'Ajuntament atorga uns drets o facilita un pas per terreny públic i per temps indefinit, de instal·lacions privades, que tenen un evident afany de lucra i, en canvi, el poble no rep cap mena de compensació. En concret en la:
- Estipulació segona: TRANSCURS PER VIAL PÚBLIC DE L'ESCOMESA DE SANEJAMENT PRIVAT (amb afany de lucre)
- Estipulació tercera: TRANSCURS PER VIALS I ZONES VERDES PÚBLIQUES DE LA XARXA D'AIGUA REGENERADA de l'estació depuradora d'aigües residuals de Gelida com a mínim fins La Talaia (amb afany de lucre)
- Estipulació novena: LÍNIES DE MITJANA TENSIÓ DE LES INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES PRIVADES (amb afany de lucre)
S'hauria
de notificar el contingut d'aquest Conveni a l'Ajuntament de Sant
Llorenç, ja que la zona de compensació de Can Font es troba dins de
terme municipal de Sant Llorenç.
Intervencions del Regidor Quim Navales en relació al Projecte d'Urbanització:
Segons Memòria Projecte d'Urbanització:
El subministrament d’aigua regenerada a la Urbanització de Can Joncoses queda garantit amb la connexió amb l’EDAR de Gelida. L’aigua regenerada serà bombejada des de l’EDAR fins a la depuradora privada (biofactoria i serveis) ubicada en la parcel·la de serveis tècnics privada de Can Joncoses.
Aquest volum d’aigua (que no es concreta) se suma a la concessió de 15.000 m3 de la xarxa TER Llobregat.
Segons el projecte aprovat definitivament a la Comissió d’Urbanisme del Penedès el mes de juny del 2023, l’estimació de necessitats d’aigua total del projecte es limitaven als 150.000 m3 sol·licitats. I es va aprovar amb aquestes condicions.
A què es deu aquest augment de la despesa d’aigua?
En l’actualitat (en situació de sequera) les NOVES concessions d’aigua per reg no s’estan aprovant, perquè se li atorga a aquesta empresa privada?
El consum actual d’aigua per habitant a Gelida ja ascendeix a:
252 litres per habitant (actualitzat 2/2/24)
«Cal tenir en compte que el consum mitjà diari per persona, fet amb dades del desembre, aglutina totes les activitats econòmiques del municipi, no només els usos domèstics. És a dir, també es contempla el consum mitjà d'aigua que en fan la indústria, els comerços i els serveis municipals.»
Amb l'arribada de Ametller Origen hi haurà RISC DE SANCIONS
Carretera BV 2249
A l’annex 26 del PU, diu donar resposta a l'Informe de la Diputació de Barcelona que havia quedat pendent de respondre en l'aprovació provisional.
En relació al ferm afirmen que:
«Es desconeix la composició del ferm de la BV-2249, però al tractar-se d’una via interurbana situada en un àmbit on s’ubiquen nombrosos polígons industrials i logístics, és d’esperar que el ferm tingui capacitat per suportar, com a mínim, entre 100 i 200 vehicles pesants per dia i sentit (T31).Per tant, no es preveuen afectacions en el ferm derivades de l’increment en el trànsit de vehicles pesants a causa de la posada en funcionament de l’Agroparc»
En relació al traçat / seguretat:
« De la mateixa manera, no es produirà cap afectació sobre la planta del traçat perquè el disseny actual no suposa cap problema per al trànsit de camions. Si bé és cert que la circulació de camions s’incrementarà a la zona de Cases Noves durant l’horari diürn, no suposarà cap problema de mobilitat ni de capacitat viària»
«De la mateixa manera, no es preveuen problemes en matèria de maniobrabilitat ni de seguretat viària en la planta actual de la carretera, la qual té capacitat per a suportar el trànsit de camions.»
Segueixen obviant el condicionant inclòs en el POUM de l’existència de la nova variant projectada per tal de poder desenvolupar el polígon de Can Joncoses
I se salten la seva pròpia consideració de que les corbes no tenen el radi adequat. Amb la conseqüent proposta d’ampliar la corba que rodeja Can Pasqual precisament per un problema de seguretat
La Diputació al seu informe deixava clar que totes les mesures necessàries per garantir la seguretat de la via corrien a càrrec del promotor
Estimen 6.405 desplaçaments al dia (amb uns càlculs absolutament infravalorats). En cas de que treballin 10 hores al dia, són 10,5 vehicles per minut. En cas de que treballin 12 h/dia, són 9 vehicles/minut
Ocupació d’espais públics per ús privat (Font del Claro...)
A la Memòria del Projecte d'Urbanització:
«L’afectació de l’actual aparcament de la Font del Claro també comporta una sèrie de treballs previs: retirada de paviments de formigó i sauló i travesses de fusta, enderroc de cuneta de formigó i afectació de la reixa de desguàs de la carretera. »
«Pel que fa als treballs previs i afectació d’elements vegetals es preveu la retirada de ... una part de l’arbrat de l’aparcament de la Font del Claro, en gran mesura ja morts per causa de la sequera recent... es preveu igualment el trasplantament d’alguns arbres exemplars.»
S'hauria de notificar d’ofici del contingut d'aquest aprovació del Projecte d’Urbanització a l'Ajuntament de Sant Llorenç, ja què es veurà afectat per diferents obres i actuacions en la carretera BV 2249.