La Via Blava impugnada al seu pas per Gelida

November 14, 2023 by
Administrator

Amb les Vies Blaves es pretén construir una via de transit per persones pels marges dels rius Anoia, Llobregat i el Caderner. El projecte estima que el cinquè any d'ús de les Vies Blaves hi haurà un total de 14.000 usuaris en dia punta.

A seu pas pel municipi de Gelida, preveu habilitar camins nous, un mirador, un zona d'estada i dues portes d'entrada.

Naturalistes de Gelida alerta que aquestes construccions, estarien situades al damunt d'un connector ecològic i en l'espai vital de la parella d’àligues cuabarrades de Gelida, així com en una zona d'interès faunístic. El transit de persones, a peu o en bicicleta, poden posar en risc un entorn natural fonamental per les especies, ja que proporciona aigua, aliment i refugi. La pròpia construcció de les vies transformaria aquest habitat.

Camins nous i zones d'estada


Naturalistes demana disminuir l'impacte i que s'utilitzin els camins existents, no s'obrin vies noves a la llera del riu Anoia al seu pas per Gelida. 


Ha presentat al·legacions contra la construcció de tres nous camins:

  • Camí nou al Meandre del Puig,  de 690 m de longitud i 3 m d'amplada
  • Camí nou a la Depuradora de Gelida,  de 451 m de longitud i 3 m d'amplada.
  • Camí nou d'accés a la Font del Claro i a la BV-2249, de 219 m de longitud, entre 3m i 2,4 m d'amplada.

i contra les zones d’estada i miradors:

  • Mirador de la Resclosa de Gelida
  • Zona d'estada de la Font del Claro

Demanen que no es construeixi la Porta de Gelida situada a la Font del Claro.

El projecte de Vies Blaves explica que les Portes "són punts singulars punts d’accés al llarg del recorregut i en clara relació amb els principals nuclis urbans riberencs". Entre Vallbona d’Anoia i Martorell, s'han previst 6 portes. Tot i no ser Gelida un dels municipis del recorregut amb més habitants o extensió, és l’únic poble que té previst dues Portes: una a la l'estació de Renfe i l'altre a la Font del Claro.

Una, la de l’estació, està clarament vinculada a la zona urbana i industrial de Gelida, essent el tren i l’autobús els mitjans de transport públic del poble. En aquest punt també és disposa d’un aparcament gratuït de gairebé 200 cotxes i motos. Des del centre de Gelida es pot arribar a la Porta en autobús i, els dissabtes i festius, en funicular.


L'altra Porta, està situada a la Font del Claro de Gelida. Aquest indret és una petita zona d’esbarjo que s’ha d’arribar a peu o en cotxe. Disposa d’una font i una àrea d’aparcament de 6 o 7 cotxes. La zona urbana més propera és Barri de les Cases Noves amb 51 habitants.


Les dues Portes es troben separades 1.600 metres una de l’altra. Una distància que es recorre en 20 minuts a peu i en 5 minuts en bicicleta. Per cadascuna d’aquestes Portes hi ha previstes unes despeses de construcció i manteniment anual.

De les 2 portes, es veu clarament la que té menys significat és la de la Font del Claro, que està aïllada i sense comunicació directe amb el nucli urbà principal de Gelida i, per tant, no justifica que Gelida disposi de dues portes tan properes, amb les despeses associades que comporta. Font del Claro estaria situada al damunt del connector ecològic Ordal-Montserrat, en canvi, la Porta de Gelida a l'estació es troba fora del connector ecològic.

Naturalistes de Gelida demana anul·lar la Porta de la Font del Claro. Exposa que l'única raó que poden trobar perquè el projecte de Vies Blaves afegís una segona porta a Gelida, és que es preveu el desenvolupament d’una zona industrial propera, associada al Projecte “Agroparc Penedès” (*), que ha manifestat en més d'una ocasió el seu interès amb aquesta connexió per vianants a l'estació de Gelida. En aquest sentit, suposen que no és casual que els redactors del projecte de les Vies Blaves siguin el mateixos que els redactors del Projecte Agroparc d’Ametller Origen.

Alerten d'una possible vulneració del Principi d'interdicció de l'arbitrarietat al escollir l'Administració una opció sense cap classe de justificació o motivació raonable..

 (*) A data d'avui, 14 de novembre, aquest projecte encara no té l'aprovació definitiva d'Urbanisme, ja que no s'ha publicat la seva aprovació al DOGC.


PD: Noticia també es publica a La Fura del 15 de novembre