Per determinar la viabilitat de qualsevol projecte cal analitzar-lo des de diversos angles: tècnics, econòmics i comercials.
El projecte Agroparc del Grup Ametller, presentat com una inversió de 180 M€ en un territori de 258 ha, presenta moltes incògnites des del punt de vista de la seva credibilitat i solvència financera del grup per dur-lo a terme tal com està definit en l'avantprojecte.
El grup Ametller va facturar 355 M€ durant el 2020 a nivell consolidat, dels quals el negoci dels centres de distribució d'alimentació (110 botigues) van representar 275 M€. El Grup Ametller té en marxa un pla de creixement a 4 anys per arribar a 160 botigues, per a això té previst invertir 50 M€ (La Vanguardia 16-02-2021).
És clar que per a l'increment del nombre de botigues, l'expansió del negoci de la restauració i el menjar per col·lectivitats així com les vendes online, que el 2020 van representar uns 9 M€, ha de disposar d'una plataforma logística més gran i unitats de processament per a l'elaboració d'aliments elaborats (denominades pel grup "obradors") amb més capacitat de producció. Aquests aspectes queden clarament recollits al projecte presentat d'Agroparc amb un centre logístic de 40.000 m², noves oficines corporatives de 12.000 m² i obradors que conformen el nucli central de l'Agroparc.
L'empresa confia poder iniciar les obres a principis de 2023, amb el repte que la primera fase —l'àrea logística i de producció— estigui finalitzada entre 2025 i 2026, i tot el projecte quedi acabat en un termini de cinc anys. El Grup Ametller té previst finançar part de la inversió amb fons Next Generation de la Unió Europea, ja que considera que part d'aquests diners públics han de permetre a les companyies privades fer front "als costos de transició" que comporta "el canvi de paradigma" en què el món es troba.
Davant d'aquest fet ens hem de preguntar:
1 - És viable el projecte de l'Agroparc des d'un punt de vista financer, sense les subvencions públiques o l'entrada d'un soci financer?
Tenint en compte l'actual estructura patrimonial del grup, sembla difícil que sense l'entrada de recursos financers aliens o subvencions públiques a fons perdut, el projecte es pugui dur a terme en els terminis i les dimensions presentades.
El grup està format per diferents societats, agrupades sota una societat matriu UNPASMES SL.
Segons les dades del registre mercantil de les diverses societats del grup: Ametller Origen, Ametller Obradors, Citruslife, etc., sembla molt difícil que el grup pugui assumir en solitari aquest projecte que requereix una forta inversió, i al mateix temps les inversions anunciades en l'expansió de la xarxa de punts de venda.
Per respondre a la pregunta plantejada hem de tenir en consideració que, en el món de la distribució comercial d'aliments, les rendibilitats estan entre el 2% i el 6% de la facturació.
Amb data 9 de febrer de 2022, La Vanguardia publica la notícia que el grup Ametller, de la mà del Banc Santander Investment, busca un soci minoritari que ostenti entre un 20 i 30% del capital del grup per dotar-se de muscle financer i poder créixer.
Aquí sorgeix la segona pregunta:
2- És el projecte de l'Agroparc, vestit de sostenibilitat, la via per obtenir subvencions que permetin finançar a cost zero el creixement del grup Ametller i més concretament la seva plataforma logística?
És bo recordar que el 2016 el Grup Ametller va presentar un projecte que contemplava uns equipaments industrials similars, si bé l'extensió territorial era la meitat de l'actual, amb una inversió prevista de 50 M€ davant de l'actual de 180 M€.
Això ens porta a preguntar-nos que ha canviat perquè el projecte amb 5 anys s'hagi triplicat passant de 50 M€ el 2016 a 150 M€ el 2022, considerant que 30 M€ seran invertits, segons l'avantprojecte, per a operadors externs.
Si considerem la inversió prevista en equipaments pel projecte Agroparc (plataforma logística, obradors, seu corporativa, plaques fotovoltaiques, hivernacles tecnificats, etc.) i ho comparem amb les inversions mitjanes que altres empreses del sector han dut a terme a les seves plataformes logístiques, a perímetre comparable (m² edificats), o bé a potència equiparable (MW), també referent a les plaques fotovoltaiques, o amb explotacions d'hivernacles tecnificats de superfícies equivalents (m² d'hivernacles), observem una inversió prevista molt sobredimensionada econòmicament.
Si analitzem el projecte de l'Agroparc, veurem que un dels arguments principals que diu aportar, és l'optimització del cicle "producció primària - transformació i elaboració – consum", des dels vessants de millora de producció per hectàrea, reciclatge de residus, optimització de la mobilitat de les mercaderies i eficiència energètica.
En introduir el component "punts de consum" (botigues) dins dels eixos principals que justifiquen el projecte és quan comencem a intuir perquè el projecte ha triplicat la seva necessitat d'inversió.
Entenem que dins del concepte de cercle tancat, les botigues tenen un paper fonamental, ja que aquestes tenen una demanda d'inversió molt elevada i són la peça clau pel creixement del grup, conjuntament amb la plataforma logística, que posat tot en el mateix lot conforma el projecte Agroparc.
És en aquest punt on podem començar a veure que darrere el projecte Agroparc hi ha un gran projecte de branding amb l'objectiu de donar valor a una empresa/marca. Tant és així, que de fet en el mateix projecte Agroparc, es posa sobre la taula el concepte "showroom" de Casa Ametller, amb la intenció de desenvolupar-lo amb l'aportació d'ajuts públics, què entenem distorsionen clarament les lleis de la lliure competència enfront d'altres empreses.