L'Àliga Cuabarrada (Aquila fasciata) és una de les nostres espècies més preuades, catalogada a Catalunya com a amenaçada i en Perill d'Extinció. Aquesta àliga, amb el seu vol majestuós, centra avui una greu preocupació a Gelida, on el projecte Agroparc d'Ametller Origen se solapa completament amb la seva àrea de caça principal i més important (anomenada Kernel 80% per experts).
Independentment de les vies judicials, i encara que no hi hagués obert cap procés contenciós ni incidents cautelars en relació a aquestes obres, el que hauria de fer l'Administració és molt clar: garantir la supervivència d'aquesta espècie. El problema és que no ho està fent, i els informes ambientals ho demostren amb rotunditat. Aquesta inacció va ser, precisament, la raó per la qual es va presentar una denúncia formal davant la Unitat Regional de Medi Ambient (URMA) dels Mossos d'Esquadra l'1 d'octubre de 2025.
El Pacte Ineludible: Crear una Casa Nova Abans de Destruir l'Antiga
Des d’un principi, en el procés de tramitació de l’Agroparc, els organismes ambientals de la Generalitat van establir requisits estrictes per poder desenvolupar el projecte: qualsevol actuació en aquesta zona crítica estava condicionada a la implantació d’una sèrie de mesures compensatòries que s'havien d'executar de manera efectiva i amb èxit abans de començar les obres. Aquesta és l’obligació central de l'Administració: assegurar que el promotor compleixi amb aquesta premissa fonamental.
La Declaració Ambiental Estratègica (DAE) va establir que la principal mesura és l’execució d’un Pla Pilot. La finalitat d'aquest pla és simple: ampliar els hàbitats de caça favorables i compensar les zones que es perdran a causa de la implantació l'Agroparc. Per aconseguir-ho, calia:
- Millorar l'Hàbitat: Fer actuacions en llocs com Can Font i Can Mata per afavorir les preses principals de l'àliga (conills, perdius), com la creació de guarets, punts d’aigua i colomars.
- Compensar el Territori: Adquirir o gestionar, mitjançant acords de custòdia, una superfície equivalent (al voltant de 25 hectàrees) a la Serra de l'Ordal (Zona XN2000) per transformar-la en hàbitat de caça d'alta qualitat.
La Prova de Foc que Condiciona Tot
Però la part més important i que l'Administració té l'obligació de fer complir és la prova de foc: el projecte queda condicionat a un seguiment continuat de la parella d'àligues. És imprescindible dur a terme el radioseguiment del mascle de l’àliga cuabarrada.
Aquesta "prova" ha d'indicar si les mesures compensatòries funcionen realment i si les àligues han après a utilitzar els nous espais. La normativa és clara: fins que no s’hagi comprovat amb aquest nou seguiment que les àligues poden viure sense l’àrea afectada, no es poden fer moviments de terra o l’obertura de camins a la zona.
El Servei de Fauna i Flora (SFF) hauria d'estar supervisant la implementació d’aquest Pla Pilot i donar-hi el seu vistiplau tècnic als terminis i resultats. Aquesta funció de supervisió i validació és de "vital importància" per garantir la supervivència de l'espècie.
La Denúncia Ciutadana: L'1 d'Octubre a la URMA
La denúncia presentada pel Col·lectiu Ecologista Bosc Verd a la URMA dels Mossos d’Esquadra l'1 d'octubre de 2025 visibilitzava aquesta fallada administrativa. La ciutadania instava l'Administració a que fes la seva feina: aplicar la llei ambiental i forçar l’aturada de les obres per l’incompliment dels requisits imprescindibles per al desenvolupament del projecte.
Les obres havien començat el mes d’agost de 2025, i després de ser paralitzades, van reiniciar-se el 18 de setembre amb preparatius i grans moviments de terres sense haver ni tan sols iniciat la implantació de les mesures compensatòries. Aquestes obres, que inclouen l'obertura de pistes de gran amplada, moviments de grans volums de terra i instal·lacions, es fan dins de la zona de caça principal de l'àliga (Kernel 50%).
Com a resposta a aquesta denúncia, els Agents Rurals, que havien fet un seguiment exhaustiu de les obres des del seu inici, van sol·licitar al Servei de Fauna un informe tècnic sobre la situació.
La Realitat: Destrosses Sense Validació
Poc després, el 3 i el 8 d’octubre, el Servei de Fauna emetia dos informes extremadament contundents:
- Les obres ja realitzades suposen una "afectació crítica" a la parella d'àligues, provocant una pèrdua directa d’hàbitat i un augment de la pertorbació humana.
- El promotor no ha acreditat ni comunicat cap Pla Pilot formalment, ni ha iniciat el radioseguiment del mascle, que és l'element clau per avaluar l'efectivitat de les mesures.
- El SFF confirmava a principis d'octubre que no es constata l'execució ni el funcionament de cap mesura compensatòria prèvia. Tot i que algunes actuacions a Can Font (colomar, punt d'aigua, guaret) s'han iniciat els dies previs al primer informe, amb posterioritat a l’inici dels moviments de terres, el seu èxit no s'ha provat amb el seguiment.
- Aquesta absència de compensacions, juntament amb la magnitud de les obres, genera un "risc elevat d'afectació irreversible" a la viabilitat de la parella.
Per tot això, el Servei de Fauna i Flora concloïa que les actuacions eren "incompatibles" amb la conservació de l'àliga en l'estat actual i proposava aturar immediatament qualsevol actuació dins de l'àrea crítica.
Els informes dels tècnics confirmaven tots els aspectes sobre els quals la plataforma StopAgroprac ha estat alertant des d’un bon inici, front les actuacions deliberades de la promotora basades en una política de fets consumats.
I malgrat tot, les obres continuen...
Tot i així, malgrat la claredat i rotunditat dels darrers informes tècnics del Servei de Fauna i Flora, ningú ha aturat les obres, que han continuat a un ritme desorbitat durant aquestes setmanes. Les inspeccions posteriors dels Agents Rurals donen constància de que malgrat els Informes de Fauna, i la constatació de l’incompliment dels requisits establerts pel desenvolupament del projecte, les obres continuaven en els dies posteriors.
En resum, el deure de l'Administració és senzill, però crucial: ha d'activar el fre i dir que no. Ha de posar la protecció d'una espècie en perill d’extinció per davant dels interessos constructius privats, exigint la presentació, la implementació, la comprovació i la validació de l'èxit del Pla Pilot abans que es destrueixi la totalitat del seu habitat crític, la qual cosa, no s’ha d’oblidar, podria ser constitutiva de delicte mediambiental, d’acord amb el que estableix l’article 334 del codi penal. Si permet que el projecte continuï sense la prova ambiental necessària, està jugant amb la viabilitat irreversible d'una de les joies de la nostra fauna.